Se non vedi il menù clicca qui


Questa poesia vuol ricordare mio cugino Arturo un uomo che ha lasciato un segno nella comunità Bollatese.

 

UN OMM DE RICORDA'

Arturo, adèss che te ghe lasà me sun fermà un atim a pensà,
ho sarà i oeucc dumà un mument,
e i temp indre me vegnu in ment.
Ho pensà ai ann pasà in casina, due te vedevi ogni matina.
Guardavi gio da la ringhera, 
e te vedevi tutt ciapà cun su i cuturna taià el pra,
fa i andan cun la restelina l'era un piesè guardat da la casina.
Te vedi anmo sul tratur, cun el carr tacà de dre,
andà adasi adasi sul sente.
Quanti volt to vist in primavera, vuià el carr d'èrba in mèss a lera,
e sensa nanca sugà gio el sudur te ripartivet cun el tratur.
Turnà a vedèt in mèss el pra cul navasciot a cuncimà.
Poeu fa svèlt a turnà indre, e andà sota el portich tacà ai pule,
andà a la trumba un mumentin e rinfrescass un cicinin.
Te seret semper trapelà, sensa el temp de tirà el fià.
Te se sta un amis e un dirigent pèr la Coldirètti e tanta gent.
E se el Signur el ta purtà via, e el temp lè urmai pasà,
te lasà un sègn per tutt Bulà.
Una vita te pasà in casina, e sensa ti la sarà pu quèla de prima.

Arturo2.jpg (43338 byte)

Franco Pasqualini (Baranzate)

Vai alla prossima poesia