|
I Mè PENSER
I penser dun omm de mèsa età vann ai temp indre ai temp andà.
El prim penser che me vègn in ment lè Milàn de alter temp,
due ghera no tropp de scialà, ma ghera tanta umanità.
Pensi ai tanti sacrifici che ha fa la nostra gent,
per poeu truas cun in man nient, eren temp dèl dopu guèra,
cun el lunari de sbarcà,e bisugnava semper dass de fa.
Pensi al Navili cun i barcun che pasaven tacà ai purtun.
Pensi ai dunèt tucc incruscià, lavà i pagn e intant cantà.
Pensi ai ca vècc cun la ringhera, due fa do ciacer matina e sera.
Pensi ai tram cun la perteghèta, cun el tramvier che ciamaum manèta.
Se pensi adèss a sta città, che ha cambià facia, e manera de pensà.
Vedi la gent trapelada, semper de cursa e preocupada,
caminà in sul marciape sensa el temp de giras indre.
Ghè i urari de rispètà ste voeuret viv in sta città.
Ghè gent de tucc i razz e qualità che riesen nanca a dass a tra.
Ghè pu i trani per cantà el meneghin cun in man un bicer de vin.
Ghè nanca el picul negusiet, pèr andà a pruet cun su i sibrèt,
fa do parol cun el cervele, dervi el bursin e tirà foeu i dane.
Mèi pensà a Milàn de alter temp, cun pocc dane e poca frenesia,
ma cun tantu coeur e tanta puesia.
Franco Pasqualini
(Baranzate)
|