|
Quater
Pass
Pèr
Castelass
A fa la vita de pensiunà te ghet el temp de fa pasà,
e apèna disedà fou quater pass in mèss ai pra.
Tra un sente e una rugèta vedi luntan una culinèta,
e tra una pubia e una rubina se intraved una casina.
Guardi in funt tra i buschètt, due se ved un bèl laghètt,
vou adasi adasi sensa fiadà, e me fermi un atim a guardà.
Voeuri minga disturbà chi tri umètt che in dre a pescà,
scarlighi via sensa fass nutà e me incamini vèrs Bulà.
Giri inturna a sto laghètt e pasi sota a un purtighètt.
Sun tutt ciapà tra i mè penser e me scapa l'oeucc tra do ruer.
Senti el prufum de la campagnia,
e sota el portic ghè una dunèta cun in man una cavagneta.
La saludi cun rispètt e pasi un'alter purtighètt,
sbuchi foeura all'impruis e lasi indre sto Paradis.
Vedi la vila cun i so munument ,cun la sua storia e el so present,
vou tacà al so cancèll a vedè un giardin che lè propi bèll,
cun i so vial a la Francesa un veru amur per la marchesa.
Se pensi adèss al temp andà e a quanta gent che ghè pasà.
Guardi luntan vers el stradun, ghè do culonn cun du leun,
Che paren propi uservà, chi lè la gent che poeu pasà.
Me fermi un atim, poeu turni indre e me incamini tra i sente,
sun tutt cuntent e sudisfà, ho vist el Paradis tacà a Bulà.
Franco Pasqualini
(Baranzate)
|