Se non vedi il menù clicca qui


Questa  poesia  è  dedicata  a  mio  zio Ambrogio  un  vero  personaggio per  la  vècchia  Baranzate

 

Adèss che te ghe se pu

Adèss che te ghe se pu, te voeuri ricurdà,
cume un esempi pèr Baransà
te vedi anmo in del Tri Basèi,
setà gio al taulin cun in man el bicer de vin,
te seret l'amis e el cunfident de tutt Baransà
e de tanta gent.
Ambroeus de chi, Ambroeus de la,
ghera semper un quai coss de fa,
e in di mument de dificultà, la gent la saveva su chi cuntà,
l'era ase un fiaschèt de vin per vedèt rivà cun el cavalin.
Semper prunt ha da una man, un veru omm cun el coeur in man.
Te pasà i to ann, in del cantun de la piasèta,
avanti e indre in biciclèta,
in de la stala te duevet andà,
ghera i bèsti de regulà.
Semper alegher, semper cuntent, amirà da tanta gent.
Purtropp el temp lè urmai pasà, e ho pèrs un tocc de Baransà,
te se andà via sensa fa rumur,
ma te lasà chi tantu sudur.
Te sare semper in la mia memoria,
e preghero el Signur che el te abia in Gloria.



Vedi foto

Franco Pasqualini (Baranzate)

Vai alla prossima poesia