Un bel di de primavera

Un bèl di de primavera, 
andavi a pe a fa quater pass cun mia mie,
seri adre turnà vers ca,
guarda ti se me capità.
Propi a fianc a la pruincial,
due s'incrusa un bèl canal,
me scapa l'oeucc in mèss a un pra,
e me sembrà de vèss dre a sugnà.
De trentan sun turnà indre,
ho rivist i pra cun i so sente.
Turnà a vedè un bèl pastur,
curà i so bèr cun tantu amur.
De fermas ho pudu no fa a men.
Duè fa finta de vèss dre a fumà,
fermas un atim a usèrvà.
Ho pensà un atim hai so sacrifis,
luntan de ca e ai so caprisi.
Vedè sto omm cun su el capèl,
ligà i so strasc su l'asinèl,
sistemà cun cura una padèla,
e mett tacà la sua umbrèla.
Poeu fa un siful a l'impruis,
ciamà el so can dun pel bèl gris.
Trè bèr sera aluntanà,
gheren de andà a recuperà.
E nanca el temp de giras indre,
che se truaven sul sente.
Ho pensà a la vita de città,
due ghè semper de tribulà.
E anche se ghèm i nost cumudità,
chel pastur li lè propi un omm de duè invidià.

Franco Pasqualini (Baranzate)